31.7.07


ESPAI SANTES



El PMC va crear, a començaments d’any, una comissió de persones per treballar uns Protocols, per “fixar” un Imaginari Comú de Les Santes, per “retratar-escriure” Les Santes d’avui. Jo hi era convocat.
La veritat és que ben bé no sabíem què havíem de fer, ni com, ni fins on podíem o havíem d’arribar. Aquest va ser el primer entrebanc que vam trobar. Teníem visions molt distanciades. Cadascú havia entès l’encàrrec a la seva manera. Però era la primera vegada que el PMC estava disposat a crear criteri i a opinar. Algú coneix cap director i regidor de Cultura que s’hagi preocupat per tenir opinió la Festa!? Si, la Carmina ho va intentar.
La comissió era força diversa. Anàvem des dels que pensàvem que havíem de fer uns Protocols on es recollís el més singular de la nostra Festa Major, aquells actes que són l’essència de Les Santes a banda de L’Ofici i Les Dormides, la Diada de Les Santes... com s’havia d’articular la organització de la Festa (la “Comissió”), el seu funcionament, la seva formació, qui l’integra entitats o persones a títol individual?... el tema de la imatge i el Cartell... si calia o no pagar-lo... del finançament de Les Santes, de la gratuïtat dels actes...
Per altra banda hi havia qui creia que una mica tot això era igual. Al cap i a la fi, als mataronins el que els interessa és que cada any hi hagi Santes i que de fixar o retratar, quan menys millor. El mínim.
L’Ajuntament va convocar persones vinculades en el món Festiu de la Ciutat. D’una banda hi havia representants de les colles institucionals. Gent de confiança del PMC (exmembres de la Junta del PMC). També membres i exmembres de la Comissió de Festa Major. I per últim hi havia un seguit de persones que havien d’ajudar a tenir un punt de vista més rigorós amb la història.
Aquesta Comissió estava moderada per Jaume Calsapeu, que al final de tot el procés seria qui ordenaria i escriuria tot el resultat del què s’havia de parlar i debatre.
Jo sóc de la opinió que caldria redactar uns protocols amb tots els ets i uts. Recollir partitures, coreografies, indumentàries, recorreguts... amb això no vol dir que tingui una visió immobilista de la Festa. La veritat és que després de nombroses trobades i de moltes discussions, no s’ha arribat gaire a enlloc encara. Queda molta feina per fer, sota el meu punt de vista.
S’ha constatat que a Mataró tenim una Festa molt potent. Per arribar a aquesta conclusió no calen gaire reunions. Però també hem constatat que al llarg dels anys hi ha hagut una deixadesa per part de l’administració (polítics, directors de patronats, tècnics, caps de producció, caps d’infraestructures...), i per els mateixos membres de la Comissió. Això ha portat a una profunda crisi d’organització i de funcionament en la organització de la Festa Major. Sobretot hi ha una profunda crisi de debat. Les Santes d’avui no són pas fruit del debat. Les reunions tècniques, la burocràcia, omplir les fitxes dels actes per omplir... tot això ha acabat per transformar la Comissió en l’espai avorrit del què hi ha d’allò meu!?....
És aquí on vam estar més d’acord aquest grup de persones; cal un ESPAI SANTES. Un espai de debat per fer créixer la nostra Festa. És evident que tampoc és res nou. Però el fet que la mateixa Administració, que al cap i la fi és qui ha de garantir que cada any hi hagi Les Santes, sigui conscient d’això, és un avenç.
Cal un espai on hi hagi debat i reflexions entorn de la Festa. Aquest espai, segurament podria ser a la Comissió de la Festa Major, si es convoqués amb prou temps... També podria tenir aquesta doble funció, si les presses i les qüestions tècniques no es mengessin les hores de reunions.
O potser no. Potser cal crear un altre espai, perquè no tothom té ganes d’anar a discutir de segons què. Ja s’ha comprovat amb el No n’hi ha prou! Tot i que segur que serà un èxit.
Després d’aquestes trobades al llarg del curs, només em queden dos desitjos. Un; que el futur director i regidor continuïn la feina començada per Rafa Milán. Segurament que el resultat final no serà ben bé el què hauríem desitjat, però de moment ja hem aconseguit molt. Interrompre la feina seria una llàstima.
Per altra banda, el segon desig; és que es trobi aquest Espai Santes, un espai per al debat i diàleg.
Més tard, també caldrà trobar un espai Colles. Com s’entén, per exemple, l’aparició d’un nou element a la Ciutat (El Dragalió) i que Cultura no ho creiés convenient per a aquestes Santes. L’any vinent, potser. Però no a corre cuita. Com sempre passa, però, per pressions, per interessos, pel què sigui, però el projecte va acabar tirant endavant. Ara tenim un nou element i tot el què s’ha generat al voltant del seu esperat naixement ho ha assumit la Colla del Drac, com si fos una entitat privada. Que no depèn del l’ajuntament la figura? Que no havia d’haver assumit el PMC el cava, els confits, i fins i tot els bolquers si calia...? És que quan volem som de l’ajuntament però quan ens convé, no!?
Esperem que el nou Ajuntament posi una mica d’ordre i es cregui d’una vegada tot això de la Cultura Popular. Com diu en Jaume Calsapeu al pròleg del document que s’està elaborant cal; Ordenar per construir.




Dani Àlvarez

per a GEGANTA 19



foto de Xènia Solà per a portalmataró.cat

12.7.07


SISA SO




Sóc a Mallorca. Altre vegada he vingut a passar uns dies. Llegint el diari descobreixo que Jaume Sisa fa un concert al CaixaFòrum de Palma. Entrada gratuïta (això sempre fa decantar la balança afirmativament).



Em presento amb temps a Palma per fer un pa amb oli. Camino i camino per la part més bruta i massificada del trusime de sa capital. No trobo un bon racó per fer un mos. Decideixo baixar fiosn al costat del CaixaFòrum i hi trobo una gentada que fa cua al davant de la porta. Merda. Hauré fet tard?



Encara falta més d'una hora per al concert. Han donat "invitacions" per tal de controlar l'aforament de la Sala.





Em poso a la cua. Avancem a poc a poc i una bonica i rossa al.lota reparteix les entrades. La noia és d'aquelles que ens agraden a l'Enric (little txiscandin's) i a mi. Falten quatre persones per arribar a la noia. Ja em toca. La noia diu; I sa última invitació qui la vol?. Tothom va en grup o parelles. Jo sol, penso... poster tindré sort? Una dona de l'edat de Sisa agafa l'entrada just davant meu. La bonica al.lota diu que si volem provar sort, però que ella no garantiix que poguem entrar... Penso.





a l'altra banda de l'illa hi ha concert de Festa Major amb Música Nostra ( a Pollença). Escoltar a la Miquela Lladó em fa molta mandra ( tot i que està, psé... bé). Per altra banda, disfrutar i saludar al Pep Toni ( Pep Toni Rubio; dels Xeremiers de sa Calatrava, la Ximbomba atòmica, Mesclat... el flabiolaire capaç de fer més notes per segon sota els efectes de l'alcohol). Però, no. Penso que "veure" i "escoltar" Sisa en directe s'ho val. No l'he vist mai en concert.





Després d'esperar prop d'una hora i gairebé fer-nos amics amb l'al.lota i quatre senyores de l'edat de Sisa, l'únic que aconsegueixo és quedar-me a les portes del concert i provar sort (amb molta il.lusió, a priori) a una sala annexa on s'hi fa una mostra d'un pintor, Anglada-Camarassa. Per cert, quadres preciosos i de grans dimensions. Em proposo buscar més sobre l'artista.





La sala annexa és plena de persones ben assegudes que, impacients i amb entusiasme, esperen davant d'una pantalla gegant, on s'hi projecta un escenari amb fons negre i una cadira al mig, que és l'escenari on Sisa farà el seu recital.





Passa l'estona i m'assec a la darrera filera després que la he tingut i haver-me saltat el concert de la Miquela, fos recompensat amb la possibilitat i premi de ser un dels que escoltarà el concert i veurà Sisa aquest vespre a través de la gran pantalla.





Surt Sisa. Sol. Comença el concert. Aplaudiments a la sala annexa talment com si el tinguéssim al davant en persona. Sonen els primers acords. Parla. Què diu? No s'entén res de res. A veure si quan canti s'entén millor. Ara. Tampoc. Passa l'estona i el tècnic que hi ha a la Sala passa de tot. Un del públic va a parlar amb ell. L'euqualitzador potser... menys greus... El noi ni ho intenta. Una dona marxa. L'acompanyen unes 5 o 6 persones més. Un altre hoem parla amb la noia respinsable de sala. Proposa que el tècnic provi d'equalitzar una mica per entendre alguna cosa... només se sent la guitarra. El jove tècnic, si és que ho és relament decideix marxar i deixar allò així. La gent s'aixeca a cada al final de cada tema i va marxant. El meu company de l'esquerra (català-central) també marxa. Diu que no s'entén res i que és una llàstima. El company de la dreta (català-insular) també diu el mateix però es que queda. Passa més de mitja hora de concert. El tècnic fa estona que ha marxat. Jo faig el mateix. Penso que un sopar a Esporles bé s'ho val.





Quina llàstima de concert, perquè em feia gràcia veure a Sisa.





De camí a Esporles penso en la importància que un concert estigui ben sonoritzat. Penso en l'Oriol Marimón.





Penso també, perquè Caixa Laietana no té un espai on sigui la seu de la Fundació Caixa Laietana i faci espectacles de tota mena i per a tot el públic? Unificat és clar (exposicions, conferències, teatre, música, cinema, dansa, circ...)?












11.7.07


BIELLA NUEI


SOL D’IBIERNO



Aquesta formació neix a la dècada dels 80. En un moment en què la música d’arrel estava en crisi als diferents territoris de la península apareix Biella Nuei.


Els aragonesos estan de sort amb l’aparició d’aquest grup de músics, entre d’altres formacions coetànies. Biella Nuei presenta Sol d’ibierno com el tancament d’un cicle que havia començat l’any 1994 amb la presentació de Las Aves y las Flores on esrecollia els inicis de la formació.

Quatre anys més tard arribava Solombra, un disc on la gaita de boto i les veus n’eren les protagonistes.


Han hagut de passar gairebé deu anys perquè aparegués aquest disc. Amb Sol d’ibierno, trobem un disc en sintonia a la nostra època i els nostres temps. Biella Nuei fa, a Sol d’ibierno, una música propera, fresca, alegre, festiva i desenfadada. Es tracta d’un disc d’esperit obert i receptiu a les músiques d’avui. Aquest treball però, també és una mostra que gèneres com la jota o les tarantainas són vives i vigents.


Per a aquest treball s’ha comptat amb la direcció d’un dels fundadors Luis Miguel Bajén i de la porducció de Juan Alberto Arteche, fundador de RadioTarifa. Sol d’ibierno presenta una música i una banda rejovenida. Els aragonesos compten amb les col•laboracions d’Eliseo Parra, Fernando Gabarrús i Rafel Sánchez (dulzaineros del bajo aragón-zicután)...


Sol d’ibierno és un bon antídot per a l’estrès. Escoltar-lo és com unparèntesis al ritme diari que es duu avui, un alleugeriment i un descans.Bé molt de gust repetir-lo i repetir-lo.




per a CARAMELLA XVII




5.7.07


LES SANTES, OBJECTIU D'ALÇADA




LES SANTES. FESTA MAJOR.

...“La meva idea era que Les Santes són una cosa de la gent i amb aquestes fotos fetes des d’una alçada considerable s’aconsegueix veure la gent...




LES SANTES IL·LUSIONEN?

...per mi, el fet que m’encarreguessin l’exposició de Les Santes és un objectiu d’alçada...



LES SANTES, UNA FESTA PARTICIPATIVA I PARTICIPADA.

Com a novetat, els qui visitin la mostra els últims quatre dies podran emportar-se com record petits muntatges amb fotografies de la festa major de tamany 15x15.

... és una manera que continuï la participació...




LES SANTES SÓN CURTES? SÓN POC INTENSES?

...recordo que jo abans sempre deia que Les Santes eren molt curtes i s’acabaven de seguida i no penso tornar a dir-ho...


de les declaracions fetes a Capgros.
Autor foto Dani Domínguez . De la web del Capgros

This page is powered by Blogger. Isn't yours?