vermutnegre

El PMC va crear, a començaments d’any, una comissió de persones per treballar uns Protocols, per “fixar” un Imaginari Comú de Les Santes, per “retratar-escriure” Les Santes d’avui. Jo hi era convocat.
La veritat és que ben bé no sabíem què havíem de fer, ni com, ni fins on podíem o havíem d’arribar. Aquest va ser el primer entrebanc que vam trobar. Teníem visions molt distanciades. Cadascú havia entès l’encàrrec a la seva manera. Però era la primera vegada que el PMC estava disposat a crear criteri i a opinar. Algú coneix cap director i regidor de Cultura que s’hagi preocupat per tenir opinió la Festa!? Si, la Carmina ho va intentar.
La comissió era força diversa. Anàvem des dels que pensàvem que havíem de fer uns Protocols on es recollís el més singular de la nostra Festa Major, aquells actes que són l’essència de Les Santes a banda de L’Ofici i Les Dormides, la Diada de Les Santes... com s’havia d’articular la organització de la Festa (la “Comissió”), el seu funcionament, la seva formació, qui l’integra entitats o persones a títol individual?... el tema de la imatge i el Cartell... si calia o no pagar-lo... del finançament de Les Santes, de la gratuïtat dels actes...
Per altra banda hi havia qui creia que una mica tot això era igual. Al cap i a la fi, als mataronins el que els interessa és que cada any hi hagi Santes i que de fixar o retratar, quan menys millor. El mínim.
L’Ajuntament va convocar persones vinculades en el món Festiu de la Ciutat. D’una banda hi havia representants de les colles institucionals. Gent de confiança del PMC (exmembres de la Junta del PMC). També membres i exmembres de la Comissió de Festa Major. I per últim hi havia un seguit de persones que havien d’ajudar a tenir un punt de vista més rigorós amb la història.
Aquesta Comissió estava moderada per Jaume Calsapeu, que al final de tot el procés seria qui ordenaria i escriuria tot el resultat del què s’havia de parlar i debatre.
Jo sóc de la opinió que caldria redactar uns protocols amb tots els ets i uts. Recollir partitures, coreografies, indumentàries, recorreguts... amb això no vol dir que tingui una visió immobilista de la Festa. La veritat és que després de nombroses trobades i de moltes discussions, no s’ha arribat gaire a enlloc encara. Queda molta feina per fer, sota el meu punt de vista.
S’ha constatat que a Mataró tenim una Festa molt potent. Per arribar a aquesta conclusió no calen gaire reunions. Però també hem constatat que al llarg dels anys hi ha hagut una deixadesa per part de l’administració (polítics, directors de patronats, tècnics, caps de producció, caps d’infraestructures...), i per els mateixos membres de la Comissió. Això ha portat a una profunda crisi d’organització i de funcionament en la organització de la Festa Major. Sobretot hi ha una profunda crisi de debat. Les Santes d’avui no són pas fruit del debat. Les reunions tècniques, la burocràcia, omplir les fitxes dels actes per omplir... tot això ha acabat per transformar la Comissió en l’espai avorrit del què hi ha d’allò meu!?....
És aquí on vam estar més d’acord aquest grup de persones; cal un ESPAI SANTES. Un espai de debat per fer créixer la nostra Festa. És evident que tampoc és res nou. Però el fet que la mateixa Administració, que al cap i la fi és qui ha de garantir que cada any hi hagi Les Santes, sigui conscient d’això, és un avenç.
Cal un espai on hi hagi debat i reflexions entorn de la Festa. Aquest espai, segurament podria ser a la Comissió de la Festa Major, si es convoqués amb prou temps... També podria tenir aquesta doble funció, si les presses i les qüestions tècniques no es mengessin les hores de reunions.
O potser no. Potser cal crear un altre espai, perquè no tothom té ganes d’anar a discutir de segons què. Ja s’ha comprovat amb el No n’hi ha prou! Tot i que segur que serà un èxit.
Després d’aquestes trobades al llarg del curs, només em queden dos desitjos. Un; que el futur director i regidor continuïn la feina començada per Rafa Milán. Segurament que el resultat final no serà ben bé el què hauríem desitjat, però de moment ja hem aconseguit molt. Interrompre la feina seria una llàstima.
Per altra banda, el segon desig; és que es trobi aquest Espai Santes, un espai per al debat i diàleg.
Més tard, també caldrà trobar un espai Colles. Com s’entén, per exemple, l’aparició d’un nou element a la Ciutat (El Dragalió) i que Cultura no ho creiés convenient per a aquestes Santes. L’any vinent, potser. Però no a corre cuita. Com sempre passa, però, per pressions, per interessos, pel què sigui, però el projecte va acabar tirant endavant. Ara tenim un nou element i tot el què s’ha generat al voltant del seu esperat naixement ho ha assumit la Colla del Drac, com si fos una entitat privada. Que no depèn del l’ajuntament la figura? Que no havia d’haver assumit el PMC el cava, els confits, i fins i tot els bolquers si calia...? És que quan volem som de l’ajuntament però quan ens convé, no!?
Esperem que el nou Ajuntament posi una mica d’ordre i es cregui d’una vegada tot això de la Cultura Popular. Com diu en Jaume Calsapeu al pròleg del document que s’està elaborant cal; Ordenar per construir.

Dani Àlvarez

per a GEGANTA 19